Els castellers sentim una gran curiositat per totes les altres construccions humanes: els balls de valencians, els falcons, les muixerangues, les forces d’Hèrcules, els acròbates del Magreb, els negritos del Perú, els govindes indis, etc. Hi ha qui, de vegades, les confon. Hem llegit, per exemple “castellers de l’Índia” i “el sol fet de pujar una persona damunt l’altra ja era fer castells”. No som partidaris d’aquesta barreja, que pot generar errors i confusions.
Fa poques setmanes s’han publicat diverses notícies anunciant que “Els govindes ja fan castells”. Dit així, sembla que hagin evolucionat d’un estadi inferior (els govindes) a un nivell superior (els castells). I ja anuncien que el seu objectiu és pujar fins al concurs de Tarragona que, lògicament, és el paradís de les torres humanes. Tots els castellers els esperem amb molta il·lusió, perquè així competirem amb ells, els derrotarem i demostrarem que els castellers catalans som millors que els govindes indis.
Aquest visió de les construccions humanes no és objectiva, sinó eurocèntrica. Reflecteix la teoria de l’evolució unilineal de la història segons la qual tots els pobles del món estan al mateix camí, uns més endavant i els altres més endarrerits. Per a progressar, els endarrerits han d’imitar els avançats. En canvi, els països avançats no poden aprendre res dels endarrerits, que ho fan tot malament. Aquesta teoria, que va estar de moda fins a la meitat del segle XX, està totalment obsoleta en les ciències socials.
És evident que el món casteller ha aconseguit molt de prestigi i té una gran força social, mediàtica i simbòlica. Però els castells no són la panacea, no són la pedra filosofal que cura tots els mals. Potser hauríem de reflexionar una mica més sobre els Xiquets de Hangzhou, per exemple, que van demostrar que pot ser més fàcil fer un 3 de 9 amb folre que no pas organitzar una colla castellera. A Catalunya, els castells fan unes funcions socials que potser altres societats no necessiten o poden ser exercides per les seves festes i tradicions.
Els govindes fan les seves thar (piràmides humanes) en la festa del naixement de Krishna. Aquesta festa té un gran significat religiós i social per a la societat índia. Les thar dels govindes són espectaculars i genuïnes. Els govindes tenen una llibertat total per a innovar la seva tècnica.
El problema dels govindes és la falta de seguretat. Segons les estadístiques que va fer un casteller l’any 2012, les thar de 7 pisos o més tenien gairebé un 85% de caigudes. Com que els govindes no fan pinya, cauen a terra, amb conseqüències desastroses: entre els anys 2010 i 2012, es produïen una mitjana de 200 ferits anuals, amb una tendència clarament ascendent. Alguns ferits tenien seqüeles permanents i, fins i tot, hi havia morts. Les autoritats van intentar posar fre a les caigudes limitant l’alçada de les thar i imposant una edat mínima als participants. Els govindes van protestar sorollosament i el resultat fou un caos absolut.
Els últims anys, els govindes han estat convidats a actuar a Catalunya i a veure el concurs. El món casteller els ha animat a imitar-nos. No només ho trobo desencertat, sinó una falta de respecte. Per exemple, s’ha inventat un campionat de govindes per a allargar la temporada. Però, si no millora la seguretat, més actuacions també comportaran més caigudes i més ferits. No tenim cap idea millor?
Les thar dels govindes són adequades per a la seva festa i la seva societat. Els indis no necessiten fer castells per a ser feliços. Si els castellers volem ajudar els govindes, preocupem-nos per la seva seguretat. Convencem-los que han de descarregar les thar, ensenyem-los a fer pinya, venem-los o regalem-los cascs.
L’eliminació de la tècnica govinda seria un empobriment de la diversitat cultural del món. Com a catalans, no n’hauríem de ser partidaris. No comparteixo ni entenc aquests aires de superioritat d’una part del món casteller.
Bofarull, J. (2013) “Compació entre la tècnica dels Govindes i la dels castellers”. A: Castells: entre el patrimoni i l’esport?. Valls: Cossetània.
Bofarull, J. (2019) “Els govindes indis”. A: Enciclopèdia Castellera, volum V. Valls: Cossetània.
Terraza, S. (2025a) “Els govindes ja fan castells“
Terraza, S. (2025b) “Una altra colla de govindes planta el 2de6 i el pilar de 5“
Terraza, S. (2025c) “Govindes, competència i castells“
