Fa poques setmanes, un membre de l’equip de Portalcasteller va viatjar a Praga per a assistir i documentar una gran trobada de sòkols. Va recollir una gran quantitat d’informació sobre aquesta tradició gimmnàstica, relacionada amb les colles de falcons que hi ha a Catalunya. A continuació us oferim uns primers resultats d’aquesta investigació. Volem fer públic el nostre més sincer agraïment a la catalanòfila Jana Kuklová, sense la qual aquesta recerca hauria estat impossible.
Els sòkols són una organització gimnàstica txeca fundada l’any 1862 per Miroslav Tyrš. Hi ha centenars de clubs a tot el país i també a l’estranger. Practiquen, sobretot, gimnàsia (olímpica, aeròbic,etc.), esports de lluita (boxa, arts marcials, capoeira, esgrima, etc), ball, atletisme i tota mena d’esports: voleibol, bàsquet, escacs, etc.
Cada 6 anys es fa una trobada, on estan convidats tots els clubs. Aquest any es va fer a Praga, del dia 30 de juny al 6 de juliol. El primer dia, es va fer la desfilada inaugural pel centre de la ciutat; després hi hagué actuacions en tres escenaris situats en diferents places; exposicions; visites guiades a Praga; visites a la casa de Tyrš; excursions; una obra de teatre; tallers; una gala i un espectacle conjunt.
En aquesta trobada hi van assistir desenes de milers de participants, la majoria txecs però també d’altres països. Els participants viuen la trobada com un moment extraordinari, festiu. En són els protagonistes; es passegen per la ciutat amb els seus uniformes; conviuen amb els seus companys de club i coneixen gent d’altres clubs; parlen amb veu alta, fan broma i riuen sorollosament. La trobada reforça la seva identitat a nivell de club, com a membres del moviment sòkol i, en menor mesura, la seva identitat txeca. De fet, molts dels sòkols extrangers provenen de famílies txeques i el sòkol ajuda a mantenir el seu vincle amb la pàtria dels seus pares.
La trobada té el ple suport de les autoritats: tallen els carrers per a les desfilades, cedeixen places per a les actuacions, donen passis de transport públic als participants, engalanen els tramvies i els carrers amb banderes del sòkol, de la trobada i de la república. La Televisió Txeca va informar de la trobada i va retransmetre en directe l’obra de teatre, la gala i les dues actuacions finals. L’alcalde de Praga va parlar en diversos actes i es va fer fotos amb els participants. El president de la república, Petr Pavel, va regalar a la federació una bandera, tal com és costum.
L’ESPECTACLE CONJUNT
L’espectacle conjunt és el moment culminant de la trobada. Va consistir en una sèrie de coreografies i es va celebrar al camp del club de futbol Slavia de Praga. Com que durava quasi 6 hores, es va repartir entre els dos últims dies de la trobada. Actualment, la música que acompanya les actuacions està gravada, però, segons la documentació que hem consultat, als primers anys del moviment sòkol, la música era interpretada per una banda.
Per a cada trobada, la federació organitza un concurs de coreografies i en selecciona deu, pensades per a diferents grups d’edat. Els clubs diuen quantes persones aportaran a cada una. Durant mesos, cada club assaja la coreografia per separat i, poques setmanes abans de la trobada, fan assajos regionals amb diversos clubs. Durant la trobada, es fan els assajos generals. En algunes coreografies, hi van participar més de 1.500 persones.
En general, els exercicis no són difícils, perquè hi pugui participar el màxim de gent. No es busca la perfecció ni la disciplina xinesa. És fàcil veure algú que s’equivoca, però el públic, format majoritàriament per amics i familiars, és benevolent. Algun nen petit, perplex pel lloc, la gent i el soroll, es queda parat i no fa el seu exercici; cap problema: els seus companys fan cua, esperant-se pacientment; ningú no el pressiona.
La visió de centenars de persones, vestides amb el mateix uniforme i fent els mateixos moviments de forma coordinada és impressionant. En alguns moments, té un efecte hipnòtic. Per a aconseguir aquestes exhibicions, cal una organització minuciosa i una gran disciplina.
SÓKOLS, TORRES HUMANES I FALCONS
Els sòkols fan construccions humanes pràcticament des del seu inici. Les primeres construccions les feien enfilant-se damunt dels aparells de gimnàs, com les barres paral·leles i els cavalls. En una reunió del Sòkol de Praga, de l’any 1864, es va decidir que pujarien sobre les espatlles dels companys, que només serien de dos pisos i que es farien com més amples millor. El principal debat va ser entre els partidaris de fer-les primes (dificultat) o amples (participació). Aquest debat ens recorda, fins a cert punt, algunes discussions del món casteller.
Les construccions humanes no són la part més important de l’espectacle conjuntls. En el resum final de la retransmissió televisiva del primer dia, no n’hi havia cap imatge. Al segon dia, l’última actuació fou la de la gent més gran, coneguts com la “guàrdia lleial”. Els que no podien estar drets, estaven asseguts en cadires, dalt d’un escenari, seguint la coreografia amb els braços. En acabar, uns adolescents els van donar una flor a cada un. Va ser molt emotiu.
Al principi de l’any 1932, uns membres de la Federació de Joves Cristians de Catalunya van crear la primera colla de falcons catalans. Pocs mesos després, van anar a Praga a veure una trobada de sòkols. El discurs “mens sana in corpore sano” és el mateix en els sòkols que en els falcons, però les seves actuacions mostren diferències notables. Encara no sabem exactament quina part del que fan els falcons és apresa dels sòkols, quina part prové dels castells i quina és inventada, però podem considerar els sòkols i els falcons dues activitats diferenciades, per això ens hi referim amb dues paraules diferents.
